REFUGEES WELCOME TO CATALONIA: A PRACTICAL GUIDE

miércoles, 20 de septiembre de 2017

Bleeding Hearts de Ian Rankin como Jack Harvey

Ian Rankin como Jack Harvey
Bleeding Hearts

Orionbooks 1994

Michael Weston recibe el encargo de cometer un asesinato, trabaja sin hacer preguntas. Después de acabar satisfactoriamente con el encargo en Londres, la policía le sigue el rastro inmediatamente. ¿Cómo lo han sabido? ¿Quién le encargó el asesinato? ¿Fue una encerrona? La sombra de Weston es Hoffer, un detective privado que lleva años tras su rastro. Le persigue desde que, por error. mató a una chica el padre de la cual le ha contratado. La aventura les lleva desde Londres a Glasgow y a Seattle. 

Hay críticas entre los lectores de todo tipo, desde las que encuentran que es un thriller 'blandito' y previsible hasta aquellos que lo encuentran muy interesante. Yo personalmente me lo pasé bien leyéndolo. Me sobraron algunas explicaciones del tipo de armas utilizados y el final es .... (no quiero ser un spoiler). No lo recordaré como el mejor libro de Rankin, pero me entretuvo y, a veces esto ya es de agradecer. 

Más sobre Ian Rankin:


Witch Hunt de Ian Rankin (como Jack Harvey)





viernes, 15 de septiembre de 2017

Fronteres


Publicació del Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB) i la Diputació de Barcelona (Xarxa de municipis) de l’any 2007.

Catàleg/llibre molt interessant pel text i les fotos de l’exposició que es va fer del 3 de maig al 30 de setembre del 2007. Han passat deu anys i res no ha canviat a millor, tot ha anat a pitjor i a augmentar les fronteres i les tanques entre països i persones.

“La mirada a les fronteres que proposem en aquesta exposició és una exploració de territoris límit que, en certa manera, expressen les contradiccions d’un món que es mou entre la hipercomunicació i les fractures profundes. A mesura que ens unim, el món esdevé més laberíntic.”

El llibre és una reflexió sobre el concepte de frontera i les seves tipologies i una panoràmica sobre diverses fronteres geopolítiques d’avui (els límits d’Europa, EEUU-Mèxic, Israel-Palestina, Corea del Nord-Corea del Sud, Caixmir, Miami-l’Havana, el cas de Melilla...). Els seus escrits fan una reflexió i anàlisi sobre la transformació de les fronteres geopolítiques actuals, la dislocació de les fronteres simbòliques i la seva repercussió. La frontera com a lloc de pas, espai de convivència o de conflicte. La publicació també il·lustra, amb reportatges de fotògrafs internacionals, els conflictes fronterers més actuals: Europa, les migracions, Corea del Nord, Caixmir, Palestina, Mèxic, etc.


A continuació destaco algunes frases de cada capítol (en negreta):

·      Fronteres i geopolítica (Michel Foucher)

- És temptador justificar que les fronteres han estat inventades pels homes d’estat i els militars per oprimir els pobles.
- L’argument religiós és present novament en els debats recents sobre les darreres fronteres d’Europa.
- Sovint les fronteres no són el resultat de les diferències anteriors sinó que aquestes les creen.

·      Els límits d’Europa (Fréderic Sautereau, Guy-Pierre Chomette, Gilles Lepesant)

- Els límits d’Europa s’assemblen més a una successió de corbes de nivell que a les fronteres d’un estat.

·      Migracions (Olivier Jobard i Catherine Wihtol de Wenden)

- La frontera esdevé omnipresent tant per a aquells qui entren legalment per la porta  principal com per als clandestins que s’introdueixen –de vegades gràcies a la complicitat dels duaners dels països de sortida i als empresaris dels països d’acollida- per la ‘porta de servei’...

·      Un teatre amb les taquilles tancades (Nicolas Righetti i Marc Epstein)

- Retrat de Corea del Nord

·      Morir al front

- Retrat de el Caixmir

·      Fronteres, ni segures ni reconegudes (Marie Dorigny, Marc Epstein i Jean-Luc Racine)

- El conflicte Israel-Palestina

·      La gespa sempre és més verda al jardí del veí (Patrick Bard i Jorge Santibáñez Romellón)

- La frontera entre Mèxic i els Estats Units

·      Dispersats per Europa (Éric Roux-Fontaine i Marcel Courthiade)

- El poble europeu per excel.lència: Els roms, gitanos o manouches

·      Exilis i refugis (Michel Séméniako, Louise L. Lambrichs i Olivier Brachet)

- No hi ha hospitalitat sense frontera.

·      Miami-L’Havana (Ángel Morúa i Enric Massip-Bosch)

·      Melilla-Nador (Rafael Vilasanjuan)

·      Debat sobre la frontera ( Zygmunt Bauman, Manuel Cruz, Eyal Weizman, Michel Foucher, Georges Corm, Tzvetan Todorov, Francisco Fdez. Buey, Roger Bartra, David S. Landes, amb il.lustracions de Frederic Amat)

·      Conclusió (Henri Dorion)

- El món humanitzat és un univers de fronteres i la història de la humanitat és la història de les fronteres entre les comunitats humanes.
- Les fronteres canvien; algunes neixen, altres es desplacen i, finalment, altres moren, encara que les que desapareixen deixen lloc a una continuïtat territorial que permet la llibertat de circulació, el territori que han dividit mantindrà sovint durant molt de temps els estigmes de la fractura passada.
- Un cop travessada la frontera a la recerca de la felicitat es troben amb fronteres que no els abandonen, fronteres imposades per unes societats que, en nom de la protecció, practiquen l’exclusió.

·      Una cartografia entre ciència i art (Philippe Rekacewicz)


Per finalitzar, si has arribat fins aquí, et pot interessar l’entrada que vaig escriure d’un llibre d’en Zygmunt Bauman amb el títol Desconeguts a la porta de casa i una altra dedicada al Referèndum a Catalunya 1-O: Fronteres (4)

viernes, 8 de septiembre de 2017

Analectas de Confucio



Las Analectas es uno de Los cuatro libros o textos fundamentales sobre los que se basa la filosofía confuciana, los otros tres son El libro de Mencio, La gran enseñanza y El justo medio.

Son breves reflexiones, afirmaciones, anécdotas y enseñanzas de Confucio recopiladas tras su muerte por dos generaciones sucesivas de discípulos a lo largo de unos setenta y cinco años. (400 a.C.). No es la obra de una sola persona, sino de un grupo de maestros, de ahí el nombre chino Rújia o Escuela de los Letrados, mucho más exacto que su versión occidental de Escuela Confuciana. Su planteamiento de una ética humanista y de la hermandad universal del hombre ha inspirado a millones de personas en todo el mundo y es la base espiritual de la civilización viva más populosa y vieja de la tierra.

Confucio (551 – 479 a.C.) se pasó la vida vagando de Estado en Estado con la esperanza de hallar un gobernante que le diese una oportunidad y lo emplease a él y a su equipo, que le confiase un territorio donde pudiese organizar un Gobierno modélico. Pero todos sus esfuerzos fueron en vano. El problema es que él y sus discípulos formaban una especie de gobierno en la sombra y, sin quererlo, constituía un desafío para las autoridades establecidas incapaces de estar a su altura. Por eso, muchas veces tuvo que huir para que no acabasen con su vida.

La política fue el principal interés de Confucio. Desconfiaba de las leyes porque invitan a las personas a hacerse tramposas y despiertan lo peor de ellas. La verdadera cohesión de una sociedad, afirmaba, se garantiza no a través de normas legales, sino a través de unos usos civilizados y de la honradez.

Para Confucio, un rey gobierna por su poder moral. Si no puede constituir un ejemplo moral, pierde el derecho a la lealtad de sus ministros y a la confianza del pueblo. El activo básico del Estado es la confianza del pueblo en sus gobernantes: si se pierde esa confianza, el país está condenado. Lo que importa no es acumular información técnica y habilidades especializadas, sino desarrollar la propia humanidad. La educación no es para tener, es para ser.

Confucio ha sido manipulado por las autoridades chinas a lo largo de los años puesto que el confucianismo imperial solo destacó aquellas afirmaciones del maestro que aconsejaban sumisión a las autoridades establecidas, mientras que ideas más esenciales (justicia social, disensión política, el deber moral de los intelectuales de criticar al gobernante cuando abusa del poder u oprime al pueblo) fueron ignoradas.

A pesar de los veinticinco siglos que nos separan, los lectores occidentales de Confucio pueden comprenderlo desde la inocencia de no estar impregnados por las continuas interpretaciones y manipulaciones que las diversas autoridades chinas han hecho de él a lo largo de los siglos.

Según Elías Canetti, ‘las Analectas de Confucio son el retrato espiritual e intelectual completo más antiguo de un hombre. Y le parece a uno un libro moderno.’ Tienen importancia no solo por lo que dice sino también por lo que no dice.

Esta entrada sobre Confucio no os debería hacer creer que sé mucho sobre él. En realidad, acabo de leer Breviario de saberes inútiles de Simon Leys, del que ya publiqué una entrada, que juntamente con el prólogo a esta edición de las Analectas de Joaquín Pérez Arroyo me han servido para hacer este breve resumen.

Por último, me gustaría destacar de la doctrina confuciana la teoría de los nombres correctos o de la rectificación de los nombres. Esta teoría nos quiere transmitir la idea de que las palabras tienen un significado preciso y, por lo tanto, si se denomina a una cosa con un significante que no le corresponde, se induce a error. Por ejemplo, si al gobierno del Partido Popular se le cataloga como ‘honesto’, estaremos induciendo a error, puesto que el Partido Popular es un ejemplo de corrupción sistemática. De esta forma, la utilización ‘correcta’ de los nombres puede convertirse en un modo de ‘corregir’ la sociedad entera y de evitar que en ella quepa el engaño.

Analectas, Confucio. Edición de Joaquín Pérez Arroyo, Círculo de Lectores.

lunes, 4 de septiembre de 2017

Recomendaciones literarias de julio y agosto




Sin pretensiones de ser ni aparentar ser un crítico literario, aquí os incluyo las lecturas que he hecho durante los meses de julio y agosto para compartirlas con vosotr@s. Todas me han gustado, algunas más que otras, pero creo que las podréis disfrutar.



Radiació de fons (d'en Josep Masanés)

A la Gran Babilònia (de Miquel Àngel Llauger)

Las sinsombrero (de Tània Balló)

Mantente firme (de Kate Tempest)

Breviario de saberes inútiles (Simon Leys)

Sobre su tumba - Ian Rankin

Witch Hunt de Ian Rankin (como Jack Harvey)

Recomendaciones anteriores

domingo, 3 de septiembre de 2017

Poemas del mes de agosto

A continuación podréis leer los poemas que he escrito y publicado durante el mes de agosto en mi blog de poemas y reflexiones #RegEye.

Gracias por leerlos.



De la mano de Ginsberg - De la ma de Ginsberg

Entre las sombras de la noche


Haiku del atardecer

Publicaciones anteriores

sábado, 2 de septiembre de 2017

viernes, 1 de septiembre de 2017

Els cors de pedra (Miquel Àngel Maria)



Els cors de pedra, Miquel Àngel Maria, Lleonard Muntaner editor, Palma Mallorca 2015.
  
Miquel Àngel Maria i Ballester nascut a Maó el darrer dia de març del 1965. És un lector empedreït d’ençà  que era ben menut. Ha escrit articles de reflexió i opinió a diversos mitjans de les Illes Balears. També algunes col·laboracions amb revistes de pensament i cultura.
Entre els anys 2003 i 2011 va escriure un article d’opinió setmanal al Diari de Balears, el primer diari en català de les Illes. Primer van ser escrits diversos sobre temes d’actualitat, i a partir del mes de maig de 2008 una columna a la secció «Horitzons Solidaris», que es publicava els dijous. Entre 2011 i 2013 va publicar una columna setmanal al diari Menorca. I des del gener de 2014 fins al present, col·labor quinzenalment amb l‘ARA Balears. També escriu al web de Justí­cia i Pau i a la revista Dialogal per al diàleg interreligiós. També ha col·laborat amb El Mundo, IBdigital, Es Carrer de Menorca, IB3 Ràdio, i ocasionalment amb altres mitjans escrits i audiovisuals.

És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l’Obra Cultural Balear, i d’Acció Cultural de Menorca.

Els cors de pedra

En els nostres dies, un equip d’arqueòlegs i voluntaris lluiten per salvar un jaciment talaiòtic de Menorca, amenaçat per la construcció d’una carretera que esmitjarà l’antic poblat i convertirà els monuments prehistòrics en decorats de rotondes. Treballen contra rellotge, amb l’esperança de fer una troballa que justifiqui la paralització de les obres.

Ningú d’ells no sap que aquest lloc va ser, l’any 527 aC, testimoni de la dramàtica història d’amor entre Parmenó de Focea, un jove mercader grec de vins, i Marja, filla de Iekké, mitjancera dels santuaris de Németom. Parmenó ha hagut de fugir de Menorca i, des de Bóccoris, al nord de Mallorca, escriu una carta per a una filla que no coneixerà mai.

El jove foceu rememora la destrucció de la seva ciutat a mans dels perses, el viatge cap a les llunyanes colònies d’occident, les aventures que el van portar a establir-se a Empúries, i la seva arribada a Menorca, coneguda com Melussa pels grecs, i anomenada Terlaku pels nadius.

És una bona novel·la d’aventures, amb una acció trepidant que fan de la seva lectura un plaer. Un cop comences, no la pots deixar. Molt recomanable per un tipus de lector adolescent.

És una recreació de la Menorca talaiòtica molt ben documentada i que fa que el lector/a reflexioni respecte l’importància de protegir el patrimoni natural i històric i al mateix temps s’ho passa bé.

La imatge de la portada del llibre és del pintor Pau Faner.


Entre altres llibres, en Miquel Àngel Maria és autor de ‘Cartes a Josep Pla des de Menorca’ (Editorial Moll, 2013) i ‘El bestiari de les galàxies’ (Documenta Balear, 2014).